Concert d'Ana Belén y Víctor Manuel

Aquest dissabte vàrem anar al concert d'Ana y Víctor "Tal para cual" al Festival dels JArdins de Capa Roig a Calella de Palafrugell.
La Sílvia no em va esperar sortint del W.C. i quasi em perdo l'inici del concert!!!
Tot i arribar aviat vàrem estar a punt de fer tard. Vàrem caminar una mica pel camé de Ronda buscant Calella per sopar una mica i després... corre que fem tard!!!
El concert el van començar amb "La Puerta de Alcalá". Van tocar " La Muralla", "Lía", "La Madre", "Rumbo al Sur"... "Sólo pienso en ti" i van acabar amb "Sólo le pido a Dios".
Prop de dues hores... va estar bé.

Diari de Girona:
víctor y ana
Tal para cual
jardins de cap roig

Víctor i Ana sedueixen Cap Roig

Intèrprets:Víctor Manuel i Ana Belén. D Dissabte 26, 22:00 hores.
«Hem començat amb la cançó que tothom pensava que acabaríem? Bé, aquesta ja està feta». I Ana Belén tenia raó: segur que més d´un es devia sorprendre quan el primer que va sonar ahir al Festival de Cap Roig van ser els acords de La Puerta de Alcalá, una de les cançons més populars de la parella que forma amb Víctor Manuel. I després d´haver «començat pel final», què els quedava? Doncs un llarg recital en què van recordar les seves cançons conjuntes més conegudes, els seus èxits individuals més sonats i les cançons més noves, que van aprofitar per donar a conèixer.
Amb la tranquil·litat d´aquell que ha esgotat totes les entrades, Ana Belén i Víctor Manuel van saltar junts a l´escenari, molt somrients i fent gala de la complicitat que sempre els ha caracteritzat. Ella duia un vestit negre ajustat, amb faldilla ampla, mentre que ell portava vestit amb sabates esportives. Després de La Puerta de Alcalá, Ana Belén va entonar amb España, camisa blanca i el concert va començar de debò. Després d´un inici conjunt, la parella va alternar la seva presència i protagonisme sobre l´escenari: primer, el pes va recaure sobre ell, que va aprofitar per presentar algunes de les seves cançons més recents, com ara Mujeres -dedicada al sexe femení en general i a la importància que segons ell té- o Cómo voy a olvidarte, en record a totes les víctimes de la Guerra Civil enterrades en fosses comunes. Tot seguit va ser Ana Belén qui va agafar les regnes de l´actuació, amb temes com Rumbo al sur o Peces de Ciudad, del «tío Sabina».
Al llarg del concert, tots dos van anar compartint protagonisme, tot i que els moments més intensos es van viure, lògicament, quan ambdós estaven sobre l´escenari.
Durant l´ampli repertori que van oferir, es van poder escoltar els principals èxits de cadascun, des de Lía fins a Sólo pienso en ti, per acabar amb el també conegudíssim Contamíname, que va ser el seu punt i seguit abans dels bisos, entre els quals va haver-hi Desde mi libertad, una altra de les peces més populars.

El Periódico:

CÉSAR LÓPEZ ROSELL
CALELLA DE PALAFRUGELL

Víctor Manuel i Ana Belén sedueixen a Cap Roig amb la força del llegat de la seva trajectòria musical

Van entrar per La puerta de Alcalá i van seguir còmplices el viatge per les cançons de tota una vida. Més de 30 anys d'escenaris els contemplen i només necessiten recórrer al llegat d'un temari infal.lible per seduir el públic. Víctor Manuel i Ana Belén tornaven a Cap Roig tres anys després de la seva última visita i dues hores i 40 minuts més tard sortien del recinte abrigats una altra vegada per l'afecte dels seus fans.
Res de nou sota el sol. Res que no hagi passat sempre i ni tan sols cal pronosticar que tornarà a passar quan decideixin fer una altra gira com aquesta de Tal para qual. ¿I què volen que facin si això segueix funcionant? El xou pot continuar fins que ells vulguin amb la bona companyia d'autors amics, com és el cas de Sabina i Drexler, que segueixen proporcionant-los material sensible per mantenir vigent la seva proposta més enllà de les belles i incisives peces del repertori propi, algunes de les quals han estat assumides com a himnes generacionals.
L'espectacle no deixa res a la improvisació. Compta amb una il.luminació perfecta per siluetejar una bella i elegant Ana --enfundada en un cosset i faldilla de tul negres-- i un entregat Víctor Manuel --a to amb la seva dona amb el seu vestit fosc--, un bon muntatge videogràfic i una excel.lent banda de músics, on milita el seu fill, Víctor San José.
El trancurs del concert no va fer més que acreditar el bon estat de salut vocal de la parella. I la desfilada de cançons va seguir el seu camí, esquitxat amb novetats dels seus últims treballs Anatomía i No hay nada mejor que escribir una canción, entre les quals hi havia El largo viaje, de Víctor San José, i Una canción me trajo aquí, de Jorge Drexler, que narra la simbiosi musical i personal de la parella.
Van aparèixer, entre d'altres, les emblemàtiques España camisa blanca, Luna, Bailarina, Soy un corazón tendido al sol, El hombre del piano, Nada sabe tan dulce como tu boca, La madre, Lía, Yo también nací en el 53, la combativa La muralla, Asturias i Contamíname. Al mig, tres perles de Sabina, Peces de ciudad, Hey Mr. Lennon i l'esplèndida Pobrecita de mí, inspirada en la cantant. Derroche, Solo pienso en tí i Solo le pido a Dios, taral.lejades pel públic, van tancar els bisos. Un final que va certificar que estan fets l'un per l'altre. Tal para cual.